Papallones Blanques...

A la meva Àvia,

Era una vegada….

Una nena que avorrida, a casa del seu àviaus, mentre la seva àvia estava preparant el menjar, va decidir sortir a jugar al jardí…. Però el jardí era massa petit… i la Nena de seguida havia explorat i jugat per tots els racons... fins que va tornar avorrida, va decidir sortir a jugar fora del jardí…. Just davant de la casa hi havia un bosc… Bell, Bell, Frondós, Verd, amb Arbres gegants… i sense adonar-se'n, de poc, la Nena es va endinsar cap a ees bosc… cada vegada més endins...

La nena estava saltant entre arbres… quan de sobte va veure una bella Papallona Blanca… i no va poder no seguir-la… Era Bella… Fràgil… però Bella i molt Lluminosa…. Volava amb bella suavitat i elegància… la va seguir saltant, corrent, cantant, ballant….com va poder… de tant en tant la Papallona parava en una flor…. I la nena aprofitava per aturar i descansar una mica, però de seguida tornava a volar i ella la seguia sense pensar….

Per fil van arribar a la Font Mare… Un lloc Bell…. Ple de Papallones…. Cadascú més Bella, més Suau…. Mes Fina…Mas Delicada…. Bibi, així es deia la Nena, va quedar sorpresa… sense paraules…. Mai abans no havia vist tanta Bellesa…. Era com un Somni…. Aigua, Arbres, Flors, Sol, Bellesa per tot arreu i aquestes Belles Papallones Volant Totes en Harmonia….

Era un Lloc ple de Màgia… Bibi es va quedar allà atrapada… contemplant aquesta Màgia... gaudint d'aquell instant en el temps.... La seva àvia, en veure que no tornava...va sortir a buscar-la… i en no trobar-la es va dirigir cap al Bosc… Quan de sobte va presenciar aquesta bonica escena va decidir no interrompre Bibi, i es va quedar a prop, parell a presència r i gaudir d'aquesta Bella Escena prop de la seva Nieta … Sense que Bibi se n'adonés ...

Van quedar allà totes dues, durant un llarg temps mpo …observant aquest bell lloc, habitatge aquesta bella experiència…. Fins que el sol es va posar… i les Papallones a poc a poc es van anar aixoplugant…

Va ser llavors quan l'Àvia es va acostar a Bibi i la va agafar de la mà… I li va regalar un Bonic Somriure….

Juntes van anar de tornada a Casa… Abraçant-se…mirant-se amb els Ulls plens de Màgia per tanta Bellesa Compartida….

Van sopar i abraçades se'n van anar a Dormir

Et fet a faltar Àvia

Però Sempre estaràs al meu Cor

El que hem viscut juntes no s'oblida

T'estimo Dolç i Bella Ballarina

La teva Nieta Bibi

Gràcies Iaia LLuisa

T'estimo i t'estimaré Sempre